Com tots sabem, la majoria de les habilitats que tenim, els coneixements que adquirim i les activitats que desenvolupem, les aprenem i realitzem basant-nos en la informació visual, per tant, s’entén que la visió representa un paper central en l’autonomia de qualsevol persona. Les diferents patologies i alteracions oculars, poden reduir o anular l’entrada d’aquesta informació visual imprescindible per a la vida diària i benestar. Aquesta pèrdua es manifesta en limitacions molt severes que impedeixen dur a terme de manera autònoma activitats de la vida quotidiana com els desplaçaments, l’educació, la feina o l’oci i que, per tant, adopten la forma tant de barreres físiques i arquitectòniques com barreres socials i de comunicació. En aquest projecte, posarem èmfasis a com és actualment l’accessibilitat per a les persones amb discapacitat visual en l’entorn del transport públic ferroviari de Barcelona, i quines són les mesures que es podrien adoptar per tal de millorar-la. Per fer-ho, hem estructurat l’estudi en dos grans apartats, el primer és de recerca d’informació a nivell de definicions de conceptes relacionats amb el tema, de com són aquestes limitacions i quines patologies les causen, quins són els paràmetres que permeten una millor accessibilitat visual i la legislació relacionada amb l’accessibilitat al transport ferroviari. Per últim, en aquest apartat, un resum de la proposta de condicions de millora per l’accessibilitat al transport ferroviari realitzat per la ONCE i consulta dels plans directors de empreses ferroviàries de Barcelona i rodalies. El segon gran apartat del treball és la valoració personal de les condicions d’accessibilitat del Metro de Barcelona, basada en l’anàlisi de 6 estacions de metro i dels dos models de trens que hi ha, juntament amb una proposta de millora de l’accessibilitat per a persones amb impediment visual a les instal·lacions ferroviàries del nostre entorn.