La historiografia mèdico-farmacèutica ha concedit, des de sempre, gran importàcia a l'estudi de les diferents epidèmies. Sobre les que s'han patit a Catalunya, més concretament la de febre groga que assoli Barcelona l'any 1821, n'hi ha una abundant bibliografia que permet centrar i aclarir aspectes tant significatius com el seu inici i desenvolupament, diferents mesures sanitàries que es van prendre, tant per part del Govern municipal com dels organismes sanitaris competents, i influència sobre les reformes que, en matèria sanitària, s'establiren, posteriorment, a la ciutat. Altres aspectes no menys importants i, tal vegada, poc coneguts, incideixen directament sobre la terapèutica emprada. Sense intenció d'exhaurir el tema, es pretén donar una perspectiva de l'abast real del coneixement dels productes medicamentosos utilitzats com a remeis.