Barcelona va esdevenir durant la Guerra Civil la primera gran ciutat occidental de la història que, malgrat trobar-se en la rereguarda, va patir bombardejos aeris sistemàtics i massius contra objectius no militars. Aquesta circumstància va comportar que les institucions i la població barcelonines es mobilitzessin ràpidament per construir i habilitar túnels i cambres subterranis com a mitjà de protecció davant aquesta amenaça inèdita. El present article repassa la història d'aquests refugis i reflexiona sobre la seva situació actual i el seu valor patrimonial a partir de l'anàlisi d'alguns casos paradigmàtics.