El coneixement de la llengua catalana continua sent considerat l'element més afavoridor per a la inclusió de l'alumnat estranger a Catalunya. No obstant, aquest jovent encara conviu amb les actituds racistes i la manca d'integració amb el seu grup d'iguals. En aquest article aprofundim en les conclusions extretes d'una recent investigació, amb l'objectiu de conèixer l'entorn normatiu i accions concretes en aquest àmbit en els darrers anys. Alhora s'intenten recollir propostes de millora plantejades pels joves i els agents sòcioeducatius, així com orientacions i experiències exitoses, en un moment on aquesta temàtica assoleix una major transcendència atesa la conjuntura política actual.