En aquest article defensem la necessitat, per a una bona educació cívica, de no educar només en mínims morals. Justifiquem perquè no es pot educar només amb mínims morals i subratllem la importància dels màxims (de la fe, de les cosmovisions i de les comunitats formades al voltant d'elles). Si l'educació cívica ha de ser integral i en el respecte a la tolerància, cal assumir i conèixer les identitats així com les diferències; si aquestes queden marginades a l'àmbit del privat en una educació de mers mínims, malmeten la mateixa educació en l'ètica cívica. Concloem que les religions han estat, són i seran, importants ètiques de màxims amb les quals cal comptar en les tasques educatives i més si és un deure, com ens recorda Kant, perfeccionar-se fent feliç al proïsme.