Si l'anarquisme com a idea política o social pot no ser compartida, com a pràctica moral, i especialment en tant que proposta pedagògica, atresora elements ben positius. Si això és cert en el context del temps històric en què les realitzacions llibertàries assoliren una realitat social ben pregona, avui també poden tenir sentit en el moment de debilitat cívica en què vivim. En aquest article s'analitzen les característiques de l'educació llibertària i les singularitats de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, alhora que es destaquen les escoles racionalistes més importants fins l'actualitat.