Aquest article es centra en l'ajuda entre iguals, una modalitat de pràctiques d'aprenentatge servei en què els educadors aprofiten una diferència existent entre alumnes per a institucionalitzar una relació d'ajuda. Es tracta d'una proposta que ofereix elevades possibilitats educatives atesa la seva naturalesa ja que alhora que permet treballar qüestions acadèmiques, origina alguns dinamismes pedagògics bàsics per al creixement i la construcció personal i social. I és que l'ajuda entre iguals es basa en un mecanisme fonamental d'educació moral: les relacions cara a cara entre companys. La recerca que presentem es correspon amb una anàlisi d'experiències escrites i es planteja dos objectius fonamentals: determinar quin és l'estat de l'ajuda entre iguals a la tradició pedagògica escrita, i sistematitzar, definir i caracteritzar l'ajuda entre iguals.