Després del gran silenci d'Auschwitz, en aquest passeig pedagògic descriptiu pels sons dels silencis, ens introduïm en les semàntiques dels silencis, acceptant la seva polisèmia i descrivintne algunes de les accepcions més vinculades a l'àmbit educatiu. S'analitza, d'una banda, la genealogia dels silencis, algunes de les seves claus d'origen, i de l'altra, la teleologia dels silencis, la finalitat, pedagògica o no, dels mateixos. Alhora, partint del silenci com a valor pedagògic en aquesta educació al llarg de tota la vida, es proposen cinc etapes progressives per treballar pedagògicament els silencis, tot apostant per un salt qualitatiu axiològic entre el silenci com a estadi -estar en silenci- i el silenci com a seïtat -ser silenci-.