Aquesta comunicació té com a centre d'interès un tipus de representació cultural: la representació del passat en text escrit -com a constructe sociocultural- pròpia de la Catalunya del segle XVII.1 Ofereixo aquí noves informacions concretes, però sobretot vull reflexionar sobre les condicions existencials i culturals que van possibilitar (i limitar) la creació del discurs històric característic de la Catalunya del barroc.2 Aquestes reflexions continuen i amplien així l'interès que he mostrat en altres treballs per la teoria de la història, aplicada ara als relats sorgits a la Catalunya del segle XVII.