El regim senyorial, per dir-ho en paraules de DOMINGUEZORTIZ(1976), fou un fenomen comú a tot l'occident europeu i un dels elements essencials de l' Antic Regim. La seva persistència dificultava la formació d'un nou model d'estat perquè suposava un exercici compartit de la sobirania i impedia la igualtat i llibertat jurídica dels ciutadans. Afegeix que, a I'Espanya contemporània, es mantenien, encara, a les primeries del segle XIX, múltiples vestigis d'aquesta societat. El que representa el regim senyorial podria ésser definit, de forma potser poc ortodoxa, però entenedora, com un sistema jurídico-polític que concedia als senyors una sèrie de drets sobre el producte i sobre les persones, que es traduïen en el traspàs el seu favor d'una part important de l'excedent productiu. Alguns d'aquests drets tenien un contingut econòmic directe -obtenció de prestacions en espècie, diner o serveis- mentre d' altres con ferien poder jurisdiccional i asseguraven el predomini legal efectiu dels senyors sobre els pagesos.