La nostra aproximació a la figura de Pere Fizes va començar amb la recerca doctoral, centrada en un conjunt de rajoles estanníferes que es troba al claustre de l'antic convent de Sant Francesc d'Assís, a Terrassa. A l'interior de les quatre galeries del pati hi ha vint-i-sis plafons ceràmics amb la representació de la vida del fundador dels framenors. Cada imatge llueix el mateix escut d'armes: el de Pere Fizes. La presència de motius heràldics en obres artístiques és normalment indicativa, ja des de la baixa edat mitjana, de la participació d'aquell llinatge o aquella corporació, de manera directa o indirecta, en el seu finançament. Els estudis d'història local ens presenten el personatge com a castlà de Terrassa d'ençà que el 1661 va adquirir el castell-palau -i els seus drets jurisdiccionals- al Consell de la vila, institució que els posseïa des de 1622.5 Coneixedors de la importància que el promotor tenia en la gènesi artística durant l'Antic Règim, derivada de la prioritat de la demanda a l'oferta i de la seva intervenció en qüestions temàtiques -i fins i tot estilístiques-, vam decidir endinsar-nos en el coneixement de la seva persona.