Els gravadors Abadal són uns dels representants més significatius del gravat xilogràfic a Catalunya, que desenvolupen una intensa activitat al llarg dels segles XVII i XVIII, gravant i imprimint un ampli ventall d'iconografia popular que continuarà difonent-se paral·lelament a la cultura il·lustrada de l'època de Carles 111. Dels gravadors Abadal hem pogut localitzar una amplia i variada documentació en els arxius, un d'aquests documents és precisament l'inventari que avui presentem. La troballa d'un inventari quasi sempre representa una font molt important de coneixement pel subjecte que s'està investigant, proporcionant noves pistes o corroborant les hipòtesis de treball. Aquest és justament el cas de l'inventari d'Andreu Abadal i Serra, que descobreix una sèrie de dades sobre la situació familiar, els estris de la imprenta i les eines de gravador, apart de l'aixovar de la casa que també ens dóna indicis per classificar socioeconòmicament aquest gravador i la seva família. Si aquest document que ara finalitzem és interessant ja de per si, encara ho és més si el fem servir de terme de comparació amb els altres dos inventaris localitzats, com són el de Pere Abadal Morató, del 1684 (2), i el de Pau Abadal i Fontcuberta, del 1729 (3), avi i pare respectivament d'Andreu. De la comparació dels tres inventaris queda palés, entre d'altres aspectes, que I'hereu de la família era el que seguia l'ofici d'impressor-gravador, al qual no sols se li revelaven els secrets de l'ofici, sinó també tots els estris per endegar el seu negoci. Es justament gracies a aquesta transmissió de pares a fills que ha arribat fins a nosaltres un contingent molt important de planxes de fusta de la família Abadal, adquirides l'any 1924 a la Biblioteca de Catalunya, constituint un dels conjunts xilografia més importants del Principat.