Abstract:
|
En moltes estructures de formigó és necessari examinar si l’estructura pot continuar
oferint les propietats per les quals s’ha dissenyat. En molts casos s’ha de fer un test que
no destrueixi o afecti les propietats del formigó. Els mètodes no destructius poden
aplicar-se tant en estructures noves com en estructures antigues. La diferència entre els
dos és que normalment quan s’apliquin sobre estructures noves la finalitat serà per
controlar la qualitat. Quan s’apliquin sobre estructures velles la seva finalitat serà la de
determinar si aquell formigó segueix mantenint unes certes propietats o condicions per
tal de poder continuar tenint una estructura segura.
Hi ha alguns casos en què és necessari que el mètode d’inspecció sigui un mètode no
destructiu, com poden ser:
· Control de qualitat in situ en construccions
· Determinar l’existència de trencament i defectes en estructures de formigó
reforçat
· Determinar la uniformitat de fibres en formigó reforçat
· Determinar la posició i quantitat de fibres en el formigó
· Disminuir el número d’assajos destructius
· Determinar si han canviat les propietats del formigó reforçat
L’aplicació més important és la de poder realitzar mesures in situ. Això significa que es
poden realitzar les mesures directament sobre les estructures. Aquesta aplicació es sol
realitzar sobre estructures velles en les quals es vol realitzar un control per comprovar
que l’estructura no presenti defectes en el formigó.
En la figura 1.1 s’observen les conseqüències d’un assaig destructiu sobre una proveta
de formigó reforçada amb fibres.
La norma UNE 83512-1 esmenta un possible sistema inductiu de mesura, del qual en
farem una petita descripció. Aquest sistema de mesura permet determinar el contingut
de fibres d’acer en formigó reforçat amb fibres. Ens centrarem bàsicament en el mètode
per inducció magnètica que ens permetrà fer les mesures tant en formigó fresc com
endurit.
En aquesta norma la sonda de mesura tindrà un orifici circular de 100 mm de diàmetre i
una altura de 200 mm per tal de poder-hi introduir provetes circulars. Aquest orifici està
envoltat per les dos bobines, una emissora que és la que injecta un senyal sinusoïdal
conegut, i una detectora, que és la que mesura la quantitat de corrent induïda.
Per poder determinar la quantitat de fibres en la proveta l’equip ha de realitzar una
corba de calibratge que s’ha de fer per cada tipus de formigó amb contingut de fibres.
Aquesta corba de calibratge es realitza a partir d’una sèrie de 10 provetes de les quals es
coneix la seva concentració de fibres i es mesura el corrent induïda per cada mostra.
En la norma es recomana treballar amb provetes cilíndriques, per tant, s’ha de tenir en
compte que si l’orientació de les fibres no és arbitrària, com pot ser el cas del formigó
projectat, les mesures no seran correctes ja que al ser provetes cilíndriques només es
realitza la mesura segons un eix. |