Al llarg dels anys, les tecnologies de fabricació additiva per impressió 3D han evolucionat ràpidament fins a l’actualitat. La seva aplicació predominant es la fabricació de prototips o series molt curtes de peces. A més, amb el moviment Open-Source y la gran accessibilitat dels processos de fabricació per impressió 3D com el modelatge per deposició de filament fos han portat aquest tipus de tecnologia fins a aplicacions domèstiques a través de màquines a petita escala. En aquest treball de final de grau s’estudia el comportament tèrmic d’una de les peces clau per a la vida útil d’aquestes màquines: el dissipador de calor. Les impressores 3D arriben a temperatures molt elevades de fins a 250ºC que, en cas de no ser correctament regulada, poden provocar greus problemes al conjunt de la màquina reduint la seva vida útil i funcionalitat. Es per això que s’han realitzat anàlisis computacionals de tres models geomètrics diferents de dissipador per a trobar el més òptim: el que aconsegueixi dissipar més quantitat de calor, per a diferents fluxos d’aire refrigerant provinent d’un ventilador del que estan dotades les impressores 3D. A més, s’han realitzat proves experimentals per a validar els resultats computacionals, combinant finalment els resultats d’ambdues fases d’anàlisi.