Les prestatgeries metàl·liques estan formades per puntals, travessers i diagonals. Per assolir l’estabilitat en sentit transversal els puntals s’uneixen entre si mitjançant diagonals per formar bastidors. La triangulació de les diagonals aporta rigidesa al bastidor. Les unions entre columnes i diagonals es poden fer mitjançant soldadura o bé amb cargols. Al primer cop d’ull, l’anàlisi d’aquest tipus d’estructura sembla prou simple. Un model de barres unides rígidament entre elles sembla suficient. Però quan es comparen els resultats d’aquest tipus de model amb els obtinguts experimentalment, s’observa una gran discrepància en els resultats, el model resulta ser molt més rígid que l’estructura real. Aquesta discrepància és deguda al modelat de les unions entre els diferents elements resistents. Es plantejarà un model dels bastidors de la prestatgeria que reprodueixi correctament la rigidesa dels bastidors obtinguda experimentalment. Mitjançant dades experimentals i simulació numèrica es modelaran les diferents unions entre barres tenint en compte els efectes de deformació locals. Un cop obtingut el model de les unions, s’introduiran al model del bastidor com a elements d’una rigidesa corresponent per tal d’obtenir un model global de l’estructura. També es realitzarà un model de càlcul no lineal de la estructura a partir d’elements de rigidesa variable. Finalment es compararan els valors obtinguts amb dades experimentals de diferents bastidors per tal de validar els resultats de la simulació. Totes les simulacions es realitzaran amb anàlisi per elements finits que proporciona el programari ANSYS 15.0