[cat] Aquest treball té com a objecte l'estudi de l'expedient de nomenament de defensor judicial d'acord amb les previsions del Codi Civil de Catalunya, així com dels articles de la Llei estatal 15/2015, de Jurisdicció Voluntària. Prima facie es constata que la normativa pròpia presenta, de forma sobrevinguda i com a conseqüència de la desjudicialització de bona part dels expedients de jurisdicció voluntària, certes discordances respecte de la llei estatal, essencialment pel que fa a l'autoritat competent per fer-ne el nomenament. En aquest sentit, la llei catalana atorga la competència a l'autoritat judicial mentre que l'estatal estableix que coneixerà i decidirà el lletrat de l'administració de justícia. La finalitat d'aquest estudi és, a banda de fer un examen de l'expedient de nomenament de defensor judicial, proposar solucions de cara a garantir la compatibilitat normativa entre ambdues regulacions. En última instància, s'exposen aquells elements que permeten defensar la prevalença de la norma pròpia davant les previsions de la llei estatal.

[eng] The paper studies the appointment of the judicial defender regulated by the Catalonian Civil Law and also the rules of the Spanish Law 15/2015, of Voluntary Jurisdiction. Suddenly the Catalonian law has some differences with the Spanish law because from now many procedure of voluntary jurisdiction are not solved by the judge. In fact, the Catalonian Civil Law says that only the judge is responsible and the competent authority for the appointment of the judicial defender but the Spanish Law gives the responsibility to the Court clerk. The review of the appointment of the judicial defender procedure rules is complemented by proposal of solutions in order to guarantee compatibility between the Catalonian Civil Law and the Spanish Law. Eventually, the author proposes some criteria that allow defending the prevalence of the Catalonian rules to the provisions of the Spanish law.