El paradigma de la "memòria històrica", paral·lelament a la fragmentació del discurs històric, s'ha anat imposant a tot arreu, fins convertir-la en un factor cultural. Al marge de la valoració que en puguem fer, no podem deixar de constatar la coincidència d'una crisi presentista de la consciència civil occidental amb un veritable eixamplament de l'ús públic de la història i amb el protagonisme de la memòria, fins al punt que la primera ha estat suplantada per la segona. Cal avisar a tothom, tanmateix, que la mitificació, l'amnèsia induïda o la manipulació aberrant per part del poder o dels vencedors afecta per igual la història i la memòria.