Dins de l'àmbit de la seguretat activa, els sistemes d'ajuda a la conducció en l'automoció es basen en sensors que identifiquen riscs de col·lisió, avisen al conductor i intervenen sobre el vehicle per evitar una col·lisió. Quan es parla d’ajuda a la conducció, és desitjable que sempre sigui el conductor el responsable de realitzar qualsevol tipus de maniobra evasiva. Per això, la prioritat dels sistemes és avisar al conductor i ajudar-lo a evitar qualsevol accident. Però de vegades els conductors cometen errades greus o no es troben preparats per reaccionar. En aquests casos, els sistemes estan preparats per intervenir de manera molt intrusiva i així prendre el control del vehicle i poder evitar la col·lisió. Durant els últims anys, aquests sistemes han evolucionat considerablement. Actualment, la majoria dels models nous de vehicles incorporen sistemes que poden arribar a realitzar frenades de màxima capacitat per evitar col·lisions frontals amb d’altres vehicles, vianants i fins i tot ciclistes. Aquests sistemes es calibren de manera diferent per a turismes i vehicles industrials. Però no hi ha cap vehicle amb sistemes que intervinguin de manera contundent sobre la direcció del vehicle per evitar possibles col·lisions frontals. Es pot dir que hi ha estratègies diferents per evitar accidents: frenar o girar. Segons l’escenari d’aplicació, potser més adient l’una o l’altra. Per això es defineix aquest projecte, amb l’objectiu de definir una metodologia que permeti veure quines condicions fan que sigui òptima cadascuna de les estratègies. I, com a resultat d’aplicació d’aquesta metodologia, es defineixen criteris per determinar en cas de col·lisions frontals quan és òptim realitzar una maniobra evasiva mitjançant la intervenció en la direcció del vehicle, en comptes del que fan els sistemes actuals del mercat, que només intervenen en el sistema de frens. Per assolir aquest objectiu, el projecte revisa l'estat de l'art dels sistemes al mercat, desenvolupa una metodologia i els models de càlcul necessaris per avaluar ambdues estratègies, determina les estratègies d'intervenció sobre els sistemes de frenada i direcció del vehicle de manera independent a partir de simulacions de diferents escenaris, valida els resultats aconseguits amb els models i dóna una estimació del possible impacte de les dues estratègies. Aquestes tasques es realitzen de manera conceptual, però per definir els models i validar alguns d’ells s’utilitzen resultats d’assaigs de vehicles reals. El resultat més important del projecte és la pròpia metodologia plantejada per a l’avaluació de les dues estratègies i els criteris per determinar quan és òptim utilitzar una o altra. Aquests resultats es poden utilitzar a l’hora determinar de manera quantitativa la viabilitat de sistemes que intervenen sobre la direcció en situacions crítiques i en la definició d’escenaris pel seu funcionament i criteris per avaluar-los.