Aquest treball pretén ser una aproximació a l’estudi del model de policia de proximitat implantat a Badalona en els darrers anys a través de l’anàlisi del discurs polític. Les policies locals han tingut tradicionalment un paper residual en el sistema policial espanyol, històricament sempre molt centrat en els cossos policials estatals i autonòmics. Aquest fet, amb freqüència ha provocat que les policies locals hagin jugat la carta de la proximitat per obrir-se un espai propi (Fernández i Yñíguez 2014). Alhora, la forta politització dels serveis públics que es viu a nivell local ha provocat l’aparició de múltiples propostes de proximitat. Aquest darrer aspecte, en canvi, no s’ha vist modificat. Darrerament estem assistint a un seguit de canvis en els equips de govern de diversos ajuntaments catalans en els què s’observa una constant: les propostes de canvi de model policial en la línia de la proximitat. Es tracten de propostes generalment no inèdites, que en alguns casos ja es varen donar en moments anteriors de canvi de govern.