Aquest text neix d'una necessitat i d'un desig de posar paraula a una recerca que he empres ja fa alguns anys; una recerca que busca calmar la meva sed de saber sobre I'existencia de Hibertat femenina en el món i la meva sed de sentit de sí, de mi, en el món. Una clau mol! important en aquesta recerca ha estat, com explicaré, la consciencia de I'ordre simbólic de la mare: la consciencia del lIegat de la mare, de cada mare real i concreta que amb la seva sabiduria encarnada sap recrear i resguardar el tresor de la relació gratu'lta i amorosa entre criatures humanes; el tresor de la convivencia humana, un tresor que d'alguna manera m'obre, si em deixo, a una dimensió divina, amorosa, de la vida. Aquesta dimensió de la relació gratu'lta i amorosa és posada en perill una i altra vegada, al I1arg de la historia i sobretot en aquest úlItim segle.1 La importancia d'aquesta des ca berta m'ha ajudat a renéixer el dialeg amb la meva mare i desplayar el dolor del trencament de la relació amb ella que és tan insostenible massa vegades, i alhora comenyar a omplir de sentit i !libertat el viure en un cos de dona i en relació amb aItres dones i homes.