La carpeta d´aprenentatge ha estat considerada com un exemple d´autenticitat. No obstant, hi ha encara moltes reticències a admetre-la com un recurs vàlid en l´educació superior. La present investigació parteix de la idea que una carpeta universitària ha de cercar el punt d´equilibri entre l´impuls de la reflexió i la responsabilitat de l´estudiant, i la construcció del sentit de pertinença a una comunitat professional. S´analitza així el grau d´integració al context i al perfil de l´estudiant de nou ingrés en les titulacions d´art d´un model de carpeta estructurada, seqüencial i cíclica. Els resultats mostren una alta consistència interna del model i una adequació suficient de les activitats proposades que millora amb el temps.