En el present treball, es resumeix l'evolució plàstica i teòrica de Joaquín Torres-García i David Alfaro Siqueiros, per tal de reconstruir la trama de les relacions entre aquests dos artistes i delinear els punts de contacte i divergència en diferents moments de la seva reflexió estètica. La relació entre Torres-García i Siqueiros es construeix sens dubte sobre una base de respecte mutu, malgrat la distància entre les seves concepcions del fet artístic, que es radicalitza a mesura que es van estructurant més clarament les propostes estètiques d'ambdós, fins arribar a un clar enfrontament entre una concepció idealista i autonomista de l'art, i la proposta d'un art amb funció social i revolucionària.