L’objectiu principal d’aquest treball és determinar la producció d’energia que es podria aconseguir a Catalunya en un determinat període de temps (l’any 2012) mitjançant la combustió de Combustibles Derivats de Residus (CDR) i comparar-la amb fonts d’energia minoritàries, per tal d’avaluar si aquests combustibles poden ser competitius. La composició del CDR pot variar, però en el cas d’estudi que es realitza en el treball es fa servir un CDR que contindrà un 35% de plàstic, 15% tèxtil, 20% fusta i un 30% de paper i cartró. Un cop coneguda la composició del combustible, cal detallar les diverses normatives i estandarditzacions a nivell autonòmic, nacional i de la Unió Europea que són vigents en l’àmbit dels CDR per tal de fer-ne un bon ús. Aquest tipus de combustible s’utilitza de manera significativa a la resta de la Unió Europea ja que un dels objectius marcats pels pròxims anys és aconseguir fer un ús perfecte de les matèries i dels productes per aconseguir zero residus. Els CDR tenen una gran oportunitat en un escenari en què es pretén reutilitzar tots els productes de manera material o energètica, el que es coneix amb el nom de valorització material o valorització energètica. Aquests combustibles permeten disminuir la quantitat de residus que tenen com a destí final l’abocador i aprofitar-los energèticament. És el cas de les cimenteres, en aquetes instal·lacions ja s’ha posat en marxa l’ús de CDR per tal de disminuir la quantitat de combustibles fòssils utilitzats en la combustió i per altra banda s’aconsegueix reduir la fracció de residus que tenen com a destí l’abocador. Per tal de poder determinar si els CDR són competitius respecte altres fonts d’energies minoritàries, es fa un càlcul en una caldera, on és du a terme un procés de combustió, per tal de d’observar la massa de combustible necessària per poder aconseguir, mitjançant una turbina de vapor, una potència mecànica de 50 MW i de 20MW. Es important destacar que la combustió de CDR es pot du a terme en diferents equips, tals com, calderes, gasificadors i piròlisis, però en aquest cas d’estudi s’utilitzaran les calderes. Mitjançant un alternador es pot transformar la potència mecànica en potència elèctrica i d’aquesta manera produir electricitat, o bé es pot utilitzar l’energia tèrmica de la combustió de CDR per tal d’obtenir aigua calenta per a diverses xarxes de distribució de calor (District Heating). Es pot concloure per tant que fer ús dels CDR en processos de combustió té dues avantatges significatives: - Evitar que els residus que no puguin ser reutilitzats tinguin com a destí l’abocador - Donar utilització a un residu que, sense cap tipus d’ús material, pugui ser valoritzat energèticament i disminuir així el consum de combustibles fòssils.