Al parlar de la conformació i de I'arranjament de la societat maia classica, es remarca gairebé sempre, amb certa insistencia, la necessaria presencia d'un Ilunya grup de pressió amb voluntat d'élite governant i de caire hereditari (Morley 1956: 185). Fins i tot, sovint, es volen esbossar els inicis i algunes de les seves competencies a I'interior del seu ambit cultural, durant les primeres etapes de desenvolupament (Folan 1983:56). Més endevant es referma el seu paper com a grup aglutinador de forces disperses amb clara projecció de govern i afany de poder. Una situació d'aquesta mena té 1I0c poc aban s de que sorgís amb tota la seva forc;:a, el fet cultural maia, en I'origen i desenvolupament del qual hi col·laboraria amb forc;:a avantatge i profit (Adams, 1977:17). Amb la seva presencia es descobreix un sobtat desig per tal de configurar un poder independent, de cert relleu i sobretot valua, extensió específica, pressió cultural i, potser, més endavant voluntat política (Marcus, 1976). Finalment, caldria tenir en compte la seva forta influencia en la formació d'unes formes molt peculiars de patró d'assentament; ja que amb la consecució i realitat d'una complexa societat, al capdemunt de la qual es trobaven els dirigents, pogueren sorgir formes més elaborades d'assentament, que en el decurs de la seva evolució ens manarien vers conceptes forc;:a més complexes de caire urba (Ashmore, 1981)...