D’acord amb el tarannà propi de la ciutat, amb una identitat pròpia, Barcelona sempre s’ha caracteritzat pel seu caràcter innovador, emprenedor i inconformista. Un caràcter que l’ha portat a esdevenir una ciutat pionera pel que fa al concepte de ciutat intel·ligent o smart city. Gràcies a la seva estratègia transversal basada en una visió de transformació de la ciutat a llarg termini, Barcelona és considerada avui en dia la primera ciutat intel·ligent d’Espanya i la quarta d’Europa. Aquesta visió engloba projectes d’àrees molt diverses que, gràcies al treball conjunt, la tecnologia i la innovació, pretenen garantir als ciutadans millor qualitat de vida, estalvi energètic i creixement econòmic a través d’una gestió més eficient dels serveis i recursos de la ciutat. D’entre totes les línies d’intervenció bàsiques en les que l’Ajuntament està focalitzant esforços, es troba el departament de Mobilitat. Els eixos d’actuació són: Bicing (amb un gran desplegament previst de bicis elèctriques previst pel 2017), nova xarxa de Bus (amb les línies H i V de gran capacitat), camins escolars (incloent pacificació de voreres i rètols lluminosos), semàfors intel·ligents (inclòs en aquest projecte), smart parking (amb sensors experimentals a carrer i apps dedicades) i microplataforma de servei de mercaderies (plataforma web dedicada en fase de proves). Dit això, va a dir, que una de les àrees en que s’està focalitzant més implicació és en l’àrea de regulació. Històricament s’han introduït estratègies sovint innovadores a l’àmbit de la mobilitat. Ja des de l’aparició de les rondes, en paral·lel a una voluntat de controlar més acuradament la regulació semafòrica, des de Mobilitat s’ha traçat un pla estratègic amb diverses direccions (algunes no exemptes de certa polèmica, com ara la recent superilla del Poble Nou, i d’altres que estan per arribar). Ara bé, pel que fa a la regulació i control del trànsit semaforitzat, l’existència de cruïlles semafòriques sense centralitzar (no connectades al Centre de Control de Trànsit) en vies de connexió interna de primer nivell de la Xarxa Bàsica de Mobilitat i en laterals de les Rondes, limita les possibilitats de regulació del trànsit en aquestes cruïlles, i fa que la resposta a incidències o avaries en aquestes cruïlles sigui més lenta. D’altra banda, l’antiguitat dels equips reguladors d’algunes cruïlles (superior a 15 anys en molts casos i fins i tot superior a 25 anys en d’altres) així com de la instal·lació de la pròpia cruïlla (cablejat de semàfors) i de la instal·lació de comunicació amb el Centre de Control de Trànsit (cablejat de comunicacions) fan que l’índex d’incidències o avaries sigui important, especialment en situacions de pluja i tempesta. La utilització encara d’un gran nombre de semàfors amb tecnologia incandescent (bombetes) esdevé les cruïlles semafòriques molt vulnerables a tot tipus d’interrupcions de subministrament elèctric. Igualment, la utilització de cables de coure per les comunicacions fa que els equips de regulació del trànsit siguin molt sensibles a les tempestes elèctriques. Tanmateix, el consum energètic d’aquestes cruïlles no està a l’alçada dels nous temps, en quant a consum i fiabilitat de la tecnologia.