Abstract:
|
Aquest treball, pretén descriure amb tot detall, com es la masia. Fent recerca en els seus
orígens històrics, coneixerem l’ evolució i les ampliacions del edifici, des del seu origen al
segle XV fins que van marxar els últims masovers els anys 60 del segle XX. En aquest
recorregut, veurem com la casa es va fortificar primer , per protegint-se del bandolerisme, i
després coincidint amb períodes de bonança econòmica de la pagesia catalana, la casa
experimentava ampliacions, el forn, el graner etc.. La manera en que es vivia en aquestes
cases ens ha ajudat a posar en valor aquells elements arquitectònics que cal preservar, com
son el forn, l’arc de mig punt de la porta d’entrada, els festejadors de les finestres, la sala o la
pica de pedra.
En la descripció arquitectònica es descriu la composició de l’edifici, els seus volums
distribució i usos. Aquí podem adonar-nos de com es la casa en el seu conjunt i la distribució ,
amb el bestiar a la planta baixa, l’habitatge en la primera, i a les golfes, el graner. A la
habitatge la part mes important era la llar de foc on es menjava i es feia vida en grup. Era un
espai domèstic i vital, on es barrejaven les funcions de cuinar, de menjar, de relació familiar, i
de treball domèstic.
La descripció constructiva ens permet conèixer amb detall els sistemes constructius i
materials del edifici, descompassant-lo en estructura vertical, estructura horitzontal, Coberta,
façanes i tancaments i les divisions interiors. Adonant-nos de les virtuts i mancances d’aquests
sistemes. Com a virtuts, podem anomenar que la casa esta fonamentada sobre una roca,
evitant assentaments diferencials, així com humitats de capil·laritat; els sostres amb encofrats
de guix molt comuns a la zona, tot i que difícil de justificar, resulten molt mes monolítics que
els de maó ceràmic, perquè el guix abraça les bigues; Els revestiments de morter de calç, que
protegeixen les façanes, deixant respirar el mur. Com a defectes constructius, mes que
defectes serien errors d’execució, o que simplement s’adaptaven al que tenien, com per
exemple, jàsseres de poca secció per la llargada que tenen, o bigues que eren curtes etc...
En la descripció de l’estat Actual, es pretén posar èmfasis a les patologies de l’edifici
causades per el pas del temps, la pluja , el sol, el vent, els corcs de la fusta etc..., determinant
en cada cas la seva causa . El mesurament de les humitats de les bigues ens ajudarà a
conèixer-les. Amb el càlcul de l’estructural podrem saber quines son aquelles parts mes
debilitades, que cal reforçar.
En les conclusions de la diagnosi, fem un recull de les dades que ens han aportat els apartats
anteriors, recomanant en cada cas, que cal fer.
La proposta d’intervenció pretén retornar a la casa el seu us d’habitatge unifamiliar , amb les
necessitats d’avui.
Aquest treball es basa en la documentació gràfica del edifici, feta amb exhaustiu rigor, amb ella
podem diagnosticar l’estat de l’edifici. |