Els mètodes de càlcul emprats a l’enginyeria, i concretament en el disseny estructural, han experimentat un gran desenvolupament en el decurs del segle XX. Des de les metodologies manuals als sistemes actuals basats gairebé de manera exclusiva en el càlcul per computador, han augmentat, de manera inimaginable per als tècnics de principis de segle, la capacitat de càlcul, la precisió, la fiabilitat i la rapidesa. Els mètodes de principis de segle, que van prendre en gran mesura el testimoni dels mètodes gràfics anteriors, amb els quals van coexistir durant un llarg temps, van donar pas a sistemes iteratius de resolució d’equacions. Aquests van evolucionar amb l’aparició dels primers ordinadors i, en la mesura que la capacitat de càlcul, memòria i rapidesa d’aquests ha anat augmentant, també ho ha fet el grau de sofisticació i complexitat dels mètodes emprats. En aquesta comunicació es mostren els trets bàsics que marquen l’evolució dels mètodes de càlcul d’estructures i les seves implicacions en el món professional i docent. Aquesta evolució s’exemplifica amb tres mètodes significatius: els mètodes gràfics, el mètode de Cross i el mètode dels elements finits.