Els gravats van ser una peça clau en l'estratègia política dels dos bàndols durant la Guerra de Successió (1702-1715). Van tenir, a més, una gran demanda per part de l'opinió pública d'arreu d'Europa, cosa que els va fer molt comercials. L'interès per la contesa, i en especial pel setge de Barcelona de 1714, es va prolongar arreu tot al llarg del segle XVIII. Aquest fet només va tenir una excepció: l'Espanya de Felip V, on ben aviat es van prohibir les referències a la contesa. A Catalunya, el relat va prendre una nova volada durant el segle XIX i les primeres dècades del segle XX, amb l'inici de la Renaixença i del catalanisme polític. En aquest context, la representació gràfica dels fets de 1714 es va establir sobre noves bases, de caràcter romàntic i historicista