Ens proposem detectar i analitzar les relacions entre el procés d'especialització vitícola i la trajectòria demogràfica d'una part significativa del territori català durant els segles xviii i xix. En primer lloc, volem mostrar que la viticultura va fer possible el sosteniment d'unes densitats de població molt superiors a les que hauria estat possible a partir del predomini d'una agricultura centrada en altres conreus. En segon lloc, mostrem que l'augment demogràfic que va impulsar la viticultura va donar lloc a la formació d'unes unitats de poblament específiques i molt característiques en les àrees vitícoles del prelitoral català. Finalment, en tercer lloc, plantegem la hipòtesi segons la qual la crisi derivada de la plaga de la fil·loxera va alterar de manera molt significativa la pauta de comportament demogràfic que havia acompanyat tot el procés d'especialització vitivinícola fins aleshores, a més, evidentment, de l'efecte més conegut del despoblament derivat de l'emigració d'importants contingents poblacionals.