La determinació de la geometria i posició d’un stent és una de les tasques més sensibles quan es planifica una intervenció per estenosi de l’artèria pulmonar. L’objectiu d’aquest projecte és de determinar automàticament la posició i geometria del stent a implantar a partir d’imatges CT i utilitzant paràmetres hemodinàmics calculats a partir de la dinàmica de fluids digital (Computer Fluid Dynamics). La utilització de la mecànica de fluids com a mètode d’optimització s’explica pel fet que una estenosi introdueix un gradient de pressió al llarg de l’artèria on es troba la lesió. Així doncs, la implantació d’un stent té com a objectiu el restabliment del flux sanguini, és a dir, la reducció de la diferència de pressió entre els dos extrems de l’estenosi. La primera etapa del mètode desenvolupat és la segmentació i la reconstrucció en 3D de l’artèria pulmonar a partir de la tomografia del pacient (CT). Seguidament, s’extreu la línia central de l’artèria i s’identifica la posició de l’estenosi. La següent etapa consisteix en simular un conjunt de solucions no òptimes a partir de diferents diàmetres d’expansió del stent. Finalment, es calcula l’hemodinàmica de cada una d’aquestes solucions i se selecciona com a òptima aquella que ens dona una diferència de pressió mínima. Aquest mètode ha estat testejat amb dos casos diferents d’estenosi. Paral·lelament, s’ha mesurat la geometria del stent implantat en l’operació real i se n’ha calculat el gradient de pressió associat. Els resultats d’aquest estudi mostren una millora del 60% i el 23% en el gradient en relació a la intervenció real.