Aquest treball de final de màster tracta sobre l’error com a eina didàctica en l’aprenentatge de la tecnologia. L’objectiu és encoratjar un ús mes profitós a les errades que es cometen per part de l’alumnat, i així treure’n un benefici didàctic. La idea sorgeix de l’experiència basada en els estudis realitzats a la carrera d’enginyeria elèctrica, on les errades eren constants i van ser emprades per a millorar l’aprenentatge. A les enginyeries es treballa molt la tecnologia, les matemàtiques, la física, la mecànica... Totes aquestes matèries tendeixen a ser treballades en base a l’experimentació o la resolució de problemes. Durant aquestes fases de treball, l’alumne comet errades, les quals informen de la mancança d’algun coneixement prèvia o simplement el que és una errada casual. El propi estudiant utilitza aquestes errades per aclarir conceptes que no han quedat clars els quals han esdevingut errades a l’hora de treballar-los. Aquest document presenta un estudi de l’error i com pot ser aplicat de manera mes eficient per a l’aprenentatge. Per tal objectiu es fa necessari analitzar-ne els factors, les fases i les activitats. Tot això per a poder ser aplicat principalment a la matèria de tecnologia. A mes, s’aporten exemples d’activitats que treballen amb aquesta eina.