El projecte exposat forma part d’un estudi de recerca públic de col·laboració entre el Centre Català del Plàstic i l’ETSEIB, UPC. En ell, s’ha estudiat el procés de degradació en medi aquós i abiòtic del REX/PLA (material biodegradable), de l’ABS (material no biodegradable) i d’ambdós mesclats amb diferents proporcions de compatibilitzant. Per la determinació de la degradabilitat d’aquests plàstics s’han realitzat diferents experiments on cada material ha estat exposat a varies temperatures. El mètode seguit ha estat la immersió de diverses mostres de cada material en reactors que contenien una dissolució tampó abiòtica i la introducció d’aquests en estufes, per mantenir la temperatura constant durant dos mesos i mig. Les mostres esmentades seran extretes dels reactors amb el pas de les setmanes, corresponent cadascuna a una de les setmanes que ha durat el projecte. D’aquesta manera s’han obtingut valors representatius de la degradació en diferents intervals temporals. A partir d’aquest mètode, es pot valorar la ponderació que té la temperatura i la qualitat de la mescla en el procés degradatiu per cada material i la possible comparació dels diferents materials envers la degradabilitat en aquest entorn. Les mostres s’han analitzat mitjançant diversos sistemes on s’estudiaven diferents conceptes del material: cromatografia GPC, pèrdua de massa, espectroscòpia IR i anàlisi del TOC romanent en la dissolució. Amb l’anàlisi dels pesos moleculars s’han obtingut uns valors que ens han permès construir un model teòric de degradació per els materials estudiats. Per completar el projecte, s’ha realitzat un estudi econòmic del mateix i un altre sobre l’impacte ambiental que ha tingut. Amb els resultats i els anàlisis pertinents, es pot concloure que el REX-PLA és el material més degradat, amb diferència, i que l’ABS el que menys, tot i que ha sofert una petita degradació que ens indica que no era tant pur com es pensava. Per part de la temperatura, es pot afirmar que com més elevada sigui, més degradació mostra el material. Tot i això, si la temperatura és superior a la de transició vítria (Tg), aquest patirà una reordenació molecular, la qual frenarà la degradació en els estadis inicials. D’altra banda els resultats de les mescles són clars: Aquelles que tenen un % de compatibilitzant més elevat, per tant, una millor mescla entre components, ofereixen una resistència més elevada a la degradació, essent sempre valors molt allunyats als del REX-PLA. El model teòric construït confirma aquesta valoració, a l’hora que indica que l’energia d’activació no és un factor determinant entre les diferents mescles, ja que totes presenten valors similars.