En múltiples llocs de la seva obra, exposa Husserl la necessitat d'establir un paral·lelisme entre la tasca de dur a terme una divisió adequada i exhaustiva de les ciències i el desenvolupament, fenomenològicament fundat, d'una ontologia regional. Tal com Husserl sembla pensar-lo, aquest paral·lelisme no partiria de la situació fàctica històricament rebuda de la classificació de les ciències, o sigui, de les ciències donades en el present històric en la seva situació organitzativo-administrativa (universitària, per exemple) puntual, sinó que correspondria, en gran manera, a l'exercici d'un mètode d'aclariment (Klärung) dut a terme sobre el seu material conceptual. Dins el material conceptual a aclarir en qualsevol ciència, revesteix especial importància per a Husserl, en la constitució d'aquest paral·lelisme, l'aclariment dels conceptes regionals objectius (gegenständ- lichen regionalen Begriffe), que no s'obtindrien de cap «deducció trans- cendental» a partir d'algun sistema de les formes del judici, com ocorre amb les categories kantianes, sinó que es constituirien en la correlació entre la intuïció del noema i la seva essència lògica corresponent.