S’efectua una revisió historiogràfica de les principals troballes arquitectòniques d’època visigòtica incidint en la caracterització de la seva tècnica constructiva. La confrontació d’aquesta realitat arqueològica permet constatar les profundes diferències entre l’arquitectura privada i l’arquitectura pública. Ambdues realitats varen generar una cultura arquitectònica diferent, condicionada per l’accés als materials arquitectònics i la capacitat d’executar uns coneixements tècnics heretats de l’arquitectura romana però disponibles només per a l’arquitectura del poder.

Se efectúa una revisión historiográfica de los principales hallazgos arquitectónicos de época visigótica incidiendo en la caracterización de su técnica constructiva. La confrontación de esta realidad arqueológica permite constatar las profundas diferencias entre la arquitectura privada y la arquitectura pública. Ambas realidades generaron una cultura arquitectónica diferente, condicionada por el acceso a los materiales arquitectónicos y la capacidad de ejecutar unos conocimientos técnicos heredados de la arquitectura romana pero sólo disponibles para la arquitectura del poder.

The paper provides a historiographic review of the main architectonic finds from the Visigothic period with special emphasis on the characterisation of their construction technique. Comparison of this archaeological reality enables us to point out the profound differences between private architecture and public architecture. Both realities generated a different architectonic culture, determined by the access to architectonic materials and the capacity to implement technical knowledge inherited from Roman architecture but only available for the architecture of power.

Nous effectuons une révision historiographique des principales découvertes architecturales de l’époque wisigothe en insistant sur les caractéristiques de sa technique de construction. La confrontation de cette réalité archéologique permet de constater les profondes différences entre l’architecture privée et l’architecture publique. Ces deux réalités créèrent une architecture différente, influencée par l’accès aux matériaux architecturaux et à la capacité d’appliquer des connaissances techniques héritées de l’architecture romaine mais disponibles seulement pour l’architecture du pouvoir.