Aquest projecte pretén estudiar si els models termodinàmics utilitzats en la indústria química per a calcular les fraccions molars de vapor, són realment fiables o si pel contrari fallen més de l’esperat. Els models que s’estudiaran seran els de Margules, Van Laar, Wilson, NRTL, UNIQUAC i UNIFAC, ja que són els més estesos en aquest món. Aquests models no calculen directament la fracció molar, sinó que calculen el coeficient d’activitat. Aquest coeficient actua com a factor corrector en l’equació general que, en última instància serveix per a calcular la fracció molar. Per a comprovar si aquests models són fiables, el que es farà serà elegir tres mescles diferents, una senzilla de metanol-aigua, una altra més complexa de benzè-àcid acètic i finalment una mescla azeotròpica de cloroform-metanol, a continuació mitjançant els diferents models es calcularà la fracció molar per a cada un i es compararan amb dades experimentals. També s’utilitzarà el programa “Hysys” per trobar les fraccions molars en la fase gas, i es seguirà el mateix procediment de comparació. Finalment es farà la modelització d’una columna de destil·lació a partir de les dades calculades i les dades del programa, calculant el número de plats (mitjançant l’equació de Lewis-Sorel) , el diàmetre, l’alçada i finalment el cost econòmic total, tenint en compte el volum d’acer, el cost dels plats i també el cost de l’aïllant.