Aquest assaig presenta i discuteix críticament tres punts de vista diferents sobre la noció de futur obert i les seves conseqüències per als valors de veritat de les afirmacions contingents sobre el futur, i.e. aquelles afirmacions que diuen que hi ha quelcom que serà el cas però que això no està ja determinat per fets sobre el present i el passat. La primera d'aquestes perspectives, relacionada amb el filòsof pragmatista americà Charles Sanders Peirce, manté que les afirmacions contingents sobre el futur són uniformement falses. D'acord amb la segona perspectiva, defensada, entre molts d'altres, pel filòsof contemporani Nuel Belnap, les afirmacions contingents de futur no són ni vertaderes ni falses. Per tant, cap d'aquestes dues perspectives permet que les afirmacions contingents sobre el futur puguin ser vertaderes; i tal com mostrarem, ambdós punts de vista tenen conseqüències importants (i molt possiblement difícils d'acceptar) per a la lògica i la semàntica. En contrast amb això, la tercera perspectiva que considerarem, relacionada amb el filòsof medieval Guillem d'Ockham, permet que les afirmacions contingents de futur siguin vertaderes i evita aquestes conseqüències.