Els béns comunals al Vallès Oriental eren molt pocs i alguns ja havien canviat de condició a l'època Moderna. Tot i així, caldria diferenciar l'evolució que havien seguit els que estaven dins del domini reial i els que eren de propietat senyorial, sobretot a la zona oriental de la comarca. Dels béns que encara quedaven com a comunals, la major part eren propietats i drets reials que havien estat cedits als municipis i aquests en garantien l'aprofitament per a tota la comunitat. La propietat reial s'arrendava també a particulars, que en disposaven mitjançant un contracte indefinit. L'ús de l'aigua i la tinença de molins eren sovint patrimoni reial. A més a més, però, la monarquia percebia rendes d'algunes terres, cases, trulls, escrivanies, ferreries i carnisseries. En conjunt, aquella propietat era poc quantiosa i poc rendible, igual que a la resta de Catalunya.