S’elabora, en aquest treball, un repàs i tipologia de les diverses menes d’accions taumatúrgiques realitzades pels filòsofs grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres, obra de Diògenes Laerci. Aquesta anàlisi permet apreciar la distància ideològica que separa la seva concepció de l’activitat filosòfica i la importància dels miracles en el relat biogràfic respecte de la gairebé contemporània Vida d’Apol·loni de Tiana de Filòstrat i, sobretot, respecte de les posteriors Vides de filòsofs i sofistes d’Eunapi de Sardes, alhora que contribueix a l’estudi de la caracterització de la categoria tardoantiga del θεῖος ἀνήρ.

This article offers an outline and typology of the various sorts of thaumaturgies performed by the Ancient Greek philosophers who appear in Diogenes Laertius’ Lives of Eminent Philosophers. This analysis provides an insight into the ideological distance between Laertius’ conception of philosophical activity and the importance of miracles in biographical narrative and those evinced by his near contemporary Philostratus in the Life of Apollonius of Tyana and, in particular, in Eunapius of Sardis’ later Lives of Philosophers and Sophists. At the same time, it seeks to add to the existing work on the characterisation of the category of the notion of the pagan holy man in Late Antiquity.