Qualificació obtinguda: 9

Al-Kherba – de l’arrel en àrab kharaba, el verb destruir o derruir, ruïna i runa – és el nom que pren en l’actualitat el buit més gran dins de la medina de Tunis. Aquest espai és resultat dels atacs aeris que va rebre la ciutat durant la Segona Guerra Mundial, i, fins al dia d’avui, una zona que s’ha procurat d’urbanitzar en diverses ocasions. Tot i que històricament constituïa part del dens teixit de la medina, la ciutat medieval islàmica, el seu estat present l’ha convertit en un nou punt d’accés a l’interior, fins on els vehicles poden accedir i descarregar la mercaderia necessària al centre històric. Per al vianant, però, l’escala del buit no és coherent amb l’experiència d’introduir-se cap a cor de la ciutat i es converteix en un obstacle: el perímetre no està preparat per generar prou activitat i manca el confort climàtic. Aprofitant el gran potencial del lloc, que es troba a continuació de l’eix que conté l’estació de Tunis i el mercat central, la intervenció dóna continuïtat al recorregut cap al centre de la medina, la mesquita de l’Olivera, i posteriorment a la zona governamental de la Qasba. Al mateix temps, considera l'especificitat de l'indret, és el punt de confluència del teixit ample de la “ville européene”, l’eixample del colonialisme francès, amb la compacta medina tradicional. El projecte aprofundeix en el concepte d’escletxa en l’entorn construït, formalitzada a través d’una successió de places ortogonals i ordenades, que es descobreixen dins de la trama orgànica i delimiten l’espai públic. Reforçant els usos contemporanis, el treball reflexiona sobre els tipus arquitectònics tradicionals i moderns, així com els espais transitoris i preàmbul que caracteritzen la medina de Tunis.