Organic matter can be decomposed through anaerobic digestion and generate a gas rich in methane: biogas. This process is one of the most suitable for the management and use of organic waste and energy conservation or the improvement of the treated products. It also contributes to the reduction of emissions of greenhouse gases (GEI). From the study of the nature, the treatment and the amount of waste generated in Gambia, the potential energy that could be achieved by anaerobic digesting has been estimated. Moreover, in order to justify the need for change and improvement in waste management, it has been calculated the amount of methane released into the atmosphere. Following the methodology proposed by the Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) it has been calculated that in Gambia about 59 Gg CH4 / year are released into the atmosphere. From the study of this work, it has resulted that the potential energy available from organic waste is 39.309 TEP/ year. Given that not all of this material is susceptible to be treated or transported, the potential energy obtained from more accessible waste has been 19.988 TEP/ year. The regions with the most accessible potential energy are Central River and North Bank, mainly for the generation of biodegradable waste from agriculture. Given that Gambia does not apply the appropriate treatment on sewage or waste dumps, it has been included in the calculation the potential energy based on several hypothesis: 1. Recovery of 50% of the methane released from landfills by a UASB reactor. 2. Recovery of 50% of methane released from wastewater by a UASB reactor. 3. Simple aerobic treatment applied to wastewater. Regarding hypothesis 1 and 2 the accessible potential would increase a 27.55% and emissions to the atmosphere could be reduced 4,29 Gg CH4/year, equivalent to 106.913,9 t CO2eq/year: about 8,63% less methane would be released. Referring to the third hypothesis, methane emissions from wastewater could decrease by 100% if they were treated by a well managed aerobic treatment plant. Finally, a series of actions have been proposed in order to maximize the realization of the potential.

Mitjançant la digestió anaeròbia es descompon la matèria orgànica i es genera un gas ric en metà: el biogàs. Aquest procés és un dels més adequats tan per a la gestió i l'aprofitament energètic dels residus orgànics com per a la conservació o millora dels productes tractats. A més, el tracament de residus realitzat amb aquesta tecnologia contribueix a la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH). A partir de l'estudi de la naturalesa de residus, els tipus de tractament i de la quantitat que se'n genera a Gàmbia, s'ha estimat el potencial energètic que es podria assolir digerint-los anaeròbiament. Per altra banda, s'ha calculat el metà que s'allibera a l'atmosfera per justificar la necessitat de canvi i millora en la gestió dels residus. Seguint la metodologia proposada pel Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) s'ha calculat que a Gàmbia s'emeten uns 59 Gg CH4/any. De l'estudi realitzat al present treball n'ha resultat que el potencial energètic disponible a partir de residus orgànics és de 39.309 TEP/any. Tenint en compte que no tota aquesta matèria és susceptible a de ser tractada o transportada, el potencial energètic obtingut dels residus més accessibles ha estat de 19.988TEP/any. Les regions amb més potencial energètic accessible són Central River i North Bank, principalment per la generació de residus biodegradables de l'agricultura. Donat que a Gàmbia no s'aplica un tractament adequat ni a les aigües residuals ni als residus dels abocadors, s'ha inclòs a l'avaluació el càlcul del potencial energètic basat en tres hipòtesis: 1. Recuperació del 50% del metà alliberat pels abocadors mitjançant un reactor UASB. 2. Recuperació del 50% de metà alliberat per les aigües residuals tractant-les amb un reactor UASB. 3.Tractament aerobi simple aplicat a les aigües residuals. Pel que fa a les hipòtesi 1 i 2 ha resultat que el potencial accessible augmentaria un 27,55% i que disminuirien les emissions a l'atmosfera 4,29 Gg CH4/any, equivalents a 106.913,9 t CO2eq/any: s'alliberaria un 8,63% menys de metà. En referència a la hipòtesi 3, les emissions de metà procedents de les aigües residuals disminuirien un 100% si es tractessin en una planta de tractament aerobi ben gestionada. Finalment, s'han proposat un seguit d'accions a emprendre per a la màxima realització del potencial

Mediante la digestión anaerobia se descompone la materia orgánica y se genera un gas rico en metano: el biogás. Este proceso es uno de los más adecuados tanto para la gestión y el aprove- chamiento energético de los residuos orgánicos como para la conservación o mejora de los productos tratados. Además, el tratamiento de residuos realizado con esta tecnología contribuye a la reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero (GEH). A partir del estudio de la naturaleza, el tratamiento y la cantidad de residuos generados en Gambia se ha estimado el potencial energético que se podría alcanzar digiriendolos anaerobiamente. Por otra parte, se ha calulado el metano que se libera a la atmósfera para justificar la necesidad de cambio y mejora en la gestión de residuos. Siguiendo la metodología propuesta por el Panel Intergubernamental del Cambio Climático (IPCC) se ha calculado que en Gambia se liberan a la atmósfera unos 59 Gg CH4 / año. Del estudio realizado en el presente trabajo ha resultado que el potencial energético disponible a partir de residuos orgánicos es de 39.309 TEP/ año. Teniendo en cuenta que no toda esta materia es susceptible a ser tratada o transportada, el potencial energético obtenido de los residuos más accesibles ha sido de 19.988 TEP/ año. Las regiones con más potencial energético accesible son Central River y North Bank, principalmente por la generación de residuos biodegradables de la agricultura. Dado que en Gambia no se aplica un tratamiento adecuado ni a las aguas residuales ni a los residuos de los vertederos, se ha incluido en la evaluación el cálculo del potencial energético basado en tres hipótesis: 1. Recuperación del 50% del metano liberado por los vertederos mediante un reactor UASB. 2. Recuperación del 50% de metano liberado por las aguas residuales tratandolas con un reactor UASB. 3.Tratamiento aerobio simple aplicado a las aguas residuales. En cuanto a las hipótesis 1 y 2 ha resultado que el potencial accesible aumentaría un 27,55% y disminuirían las emisiones a la atmósfera 4,29 Gg CH4/año equivalentes a 106.913,9 t CO2eq/año: se liberaria un 8,63% menos de metano. En relación a la hipótesis 3, las emisiones de metano procedentes de las aguas residuales disminuirían un 100% si se trataran en una planta de tratamiento aerobio bien gestionada. Por último se han propuesto una serie de acciones a emprender para la máxima realización del potencial.