[cat] Si dintre d'una parella de dones, una d'elles decideix tenir un fill mitjançant fecundació assistida, pot la mare no biològica demanar (i obtenir) un règim de relacions personals amb el fill nascut, un cop la parella de fet es trenca? Aquesta és la pregunta que va haver de resoldre el Tribunal Suprem espanyol, que va plantejar una sèrie de qüestions relacionades amb la qualificació jurídica d'aquestes relacions personals (essent el debat diferent a Catalunya) i, el que és més important, el contingut i extensió d'aquestes relacions personals. Encara que aquest conflicte es va plantejar en un determinat moment on no es podia parlar de doble maternitat, aquest cas permet analitzar les últimes reformes en matèria de filiació assistida, així com fer una sèrie d'observacions en torn de la maternitat social.

[eng] Within a same-sex female couple, when one of the women decides to have a child via assisted reproduction, may the non-biological partner claim visitation rights with the child, once the couple breaks up? This is the case brought to the Spanish Supreme Court. Several issues were raised as to the theoretical basis of this claim and, more importantly, the content, duration and frequency of these personal visitation rights. Even though the conflict arose at a time when same-sex partners could not have legal links with the child, this case allows an analysis of the latest reforms in assisted reproduction, as well as some comments about social motherhood.