L’article planteja una reflexió crítica sobre el concepte i la pràctica de la innovació educativa. En primer lloc, s’analitzen els termes innovació i renovació i s’intenta explicar què signifiquen per aprofundir en el sentit i l’abast dels canvis en educació. En segon lloc, es proposen un conjunt d’actituds –a manera de marc– que haurien de ser presents en el discerniment entre la renovació i la innovació educativa. Per això, el text no entra en la qüestió de què cal transformar a l’escola i en l’educació i com cal fer-ho –tot i que aposta clarament per aquesta desitjada i necessària transformació–, sinó que aborda qüestions prèvies d’orientació i de finalitat del canvi.