L’objectiu principal d’aquest treball és estudiar l’estat actual del Túnel del Montclar – l’obra d’enginyeria més important del Canal d’Urgell i el túnel més llarg d’Europa durant gairebé un segle des de la seva construcció. Per valorar l’estat del túnel, he fet un estudi previ, que consta d’un estudi topogràfic per detectar possibles desviacions o moviments del subsòl que afectin el túnel, un estudi geològic per determinar els materials i estructures geològiques que envolten i afecten al túnel, un estudi visual/fotogràfic per valorar l’estat aparent del túnel i un estudi de càrregues en que es simulen els esforços existents en el túnel. Partint de la base de que el túnel té 150 anys i que no es coneixen estudis previs comparatius, algunes interpretacions són solament suposicions. A nivell topogràfic, s’han detectat que dues zones contenen desviacions destacables, en el perfils 6-7 (70cm) i els perfils 57-67(1,30m), aquest últim tram coincideix amb el pas per sota del tossal de la torreta (punt més alt de la serra). A nivell geològic, el túnel travessa una anticlinal i dos encavalcaments. Els materials van de més joves en els extrems, a més antics a la part central. Els encavalcaments coincideixen amb les zones amb més desviació detectada. A nivell visual, tot i que es conserva força bé, el túnel comença a acusar el pas dels anys, el revestiment gunitat, en general està bastant deteriorat. El terra del túnel està també força afectat en alguns trams. L’estructura de sosteniment de pedra es conserva força bé, tret d’alguns punts concrets en que hi ha parets laterals i alguna volta en mal estat i en situació perillosa, coincidint amb els punts més desviats. Per tot això i per l’importància que té el túnel, és necessària una millora del seu estat. En aquest treball es proposen tres opcions de millora. Una proposta bàsica, amb un sanejament i formigonat dels punts crítics, i una reforma del revestiment de formigó projectat, opcionalment és pot projectar el terra també. És manté la secció. Una proposta òptima, que consta d’un sanejament general del revestiment malmès i dels punts crítics, una impermeabilització i un formigonat armat estructural de tota la volta, i una reparació opcional del terra. La secció és redueix lleugerament. La ultima opció és la més costosa i laboriosa, és una proposta ideal, l’objectiu seria fer una nova secció, no modificar mides però si posar-hi nous materials. S’enderrocaria el sosteniment actual, solera i volta de pedra, s’impermeabilitzaria tota la volta i és reconstruiria la secció amb formigó armat. D’aquesta forma es podria mantenir la secció o inclús augmentar-la lleugerament.