L'article és una reflexió sobre la historiografia dedicada a les crisis financeres. En primer lloc, es posa l'accent en el fet que l'interès per aquests esdeveniments va molt més enllà de l'anàlisi històrica; la història de les crisis financeres és una eina essencial per a la comprensió dels mecanismes que poden produir-les i les possibles sortides. Això explica l'actualitat constant del tema, així com la diversitat d'enfocaments que es poden observar. Després de resumir el debat sobre la identificació i la naturalesa de les crisis, comença l'anàlisi pròpiament historiogràfica, distingint entre els enfocaments globals i els que se centren en esdeveniments específics. Finalment, l'article revisa la literatura relativa a algunes de les crisis financeres més importants, des del segle XVII fins a la dècada de 1930.