Les topografies mèdiques constitueixen una font de valor inestimable per a l'historiador en la mesura que, com a estudis sistemàtics de l'ambient físic i social d'una localitat, ens serveixen per a la reconstrucció de les condicions de vida de la població d'una epoca determinada. Aquest gènere -relativament abundant des de mitjan segle XIX, a mesura que progressava la industrialització, tot i que ja el trobem a la darreria del XVIII- intentava determinar les condicions mediambientals i socials d'una localitat o d'una somarca concreta i proposava, en conseqüencia, les actuacions públiques i privades que es consideraven pertinents. Eren, pero, estudis de caràcter enciclopèdic que acostumaven a incloure una notícia històrica i geogràfica de la localitat o de la comarca, una descripció del medi (geologia, hidrografia, flora i fauna, etc.), de la població i la seva dinàmica, la situació de l'agricultura i la indústria, i recollien apreciacions sobre els aspectes psicosocials i socioculturals més qualitatius, a més de l'estudi de la morbiditat, la mortalitat i les seves causes, que eren el veritable objecte del treball. Per aquest caràcter enciclopèdic, les topografies eren per força molt desiguals en les seves diverses parts segons els coneixements i els interessos dels seus autors, que eren normalment metges amb inquietuds literàries i a vegades veritables erudits locals; pero el seu caire globalitzador i l'abundància de dades quantitatives i qualitatives que aporten ens donen una imatge d'una època.