Tal com diu el preàmbul de la Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acció negatòria, les immissions (o immixtions, segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), les servituds i les relacions de veïnatge -que serà de referència constant- "amb aquesta Llei es fa un pas més vers la reforma i la modernització del dret immobiliari de Catalunya, i es continua el procés d'actualització constant i necessària expansió del nostre dret". Aquest procés segueix endavant i ara ja és l'hora en què convé analitzar els resultats de la regulació aprovada fa vuit anys. No cal dir que el nivell tècnic de la norma aprovada al seu moment és remarcable. Pel que fa a l'ordre lògic amb què s'abordà la matèria -regular primer l'acció negatòria per passar després al tractament especial de les immissions i seguir amb les servituds i relacions de veïnatge- és opinable, però procuraré aprofitar-lo per tal de comentar la llei. El comentari té com a finalitats principals repassar l'estat actual de la jurisprudència i la doctrina sobre la matèria i, simultàniament, revisar alguns dels plantejaments de política jurídica que inspiren la norma que, en algun punt concret, donen lloc a resultats discutibles. Atesa la limitació de temps, només podré entrar en alguns dels aspectes principals