|
Abstract:
|
El Llibre cinquè del Codi civil català representa una millora sistemàtica de conjunt pel que fa a la relació entre la servitud i el dret de propietat, a la configuració general dels drets reals, atesa la regulació general del seu règim constitutiu, extintiu o de defensa. Destaquen la imprescriptibilitat de l’acció negatòria i la irretroactivitat de la norma referent al termini, la confirmació de la no usucapibilitat de la servitud i la ruptura en el règim transitori d’adquisició, l’escurçament dels terminis de defensa del dret real limitat (i d’extinció per no-ús) i la tutela de determinades legitimacions per exigir la constitució de servituds que la llei entén necessàries per l’aprofitament racional de les finques |
