|
Abstract:
|
La introducció de l’assistència com a nova institució de suport i protecció de la persona del Codi Civil de Catalunya s’ha d’entendre en el marc del progressiu qüestionament de la incapacitació com a fonament de l’establiment de mesures de protecció d’adults. La inclusió de l’assistència en el catàleg de mesures protectores està del tot relacionada, en particular, amb experiències prèvies d’altres sistemes jurídics que han reformat llurs règims legals en aquesta matèria. Aquestes reformes es caracteritzen en bona part pel desenvolupament de mesures que són independents o que s’activen al marge de la incapacitació. Des d’aquesta perspectiva, l’assistència que regula el Llibre segon ha estat ben rebuda pels autors que postulen una reforma del Codi Civil espanyol. Les opinions dels autors catalans que fins ara s’han aproximat al tema, en canvi, no són tan positives. Això tal vegada es pot atribuir al fet que ja no són únicament reflexions de lege ferenda sinó comentaris de lege lata. En tot cas, l’anàlisi de l’abast i les limitacions de la nova institució permet comprovar si les expectatives de canvi s’han complert o si la normativa catalana s’ha quedat a mig camí |
