Un dels fenomens que millor caracteritza les democràcies contemporànies dels últims trenta anys, almenys, és l'aparició de les Organitzacions No Governamentals (ONG) i el seu humanitarisme solidari. De fet, l'existència d'un ampli ventall d'ONG en la societat civil és un dels trets distintius més notables de les societats occidentals actuals. Les campanyes de solidaritat amb el Tercer Món són ja una part constitutiva del nostre escenari públic. I no caldrà recordar ara que les ONG humanitàries gaudeixen d'un gran prestigi entre els ciutadans. L'interessant, però, és que en paral·lel a l'aparició i eclosió d'aquesta mena d'organitzacions, la feina dels polítics professionals –els polítics de govern i de partit, diríem, com també els polítics «de sindicat»– és cada vegada més desprestigiada