En aquest article proposem algunes claus d'interpretació per entendre, des de la perspectiva històrica, els canvis que van tenir lloc al litoral catala durant l'Antic Règim per veure com els seus habitants s'hi adaptaren i els superaren diversificant els mitjans de subsistència i compaginant diferents ocupacions. Per dur a terme aquest propòsit ens fixarem en les característiques, evolució i principals transformacions esdevingudes en la pesca a la regió de l'Empordà. Volem destacar com les alteracions en el medi marítim mediterrani ocorregudes durant l'Edat Mitjana i la Moderna i les conjuntures històriques que patí el territori empordanès afavoriren processos d'innovació tècnica en el sector pesquer vinculades a estratègies de diversificació econòmica i pluriactivitat destinades a assegurar la reproducció social i econòmica de la comunitat. Des d'aquest punt de vista, la pesca esdevé molt sensible a les situacions conjunturals de l'entorn: s'adopta quan les condicions del medi natural i social són difícils per la subsistència, però s'abandona tan bon punt la situació es torna més favorable. Així, podem definir l'activitat pesquera com una activitat-refugi. En aquest treball s'apunten el patró de comportament de dit procés en el marc de la comunitats marítimo-pesqueres de la regió, donant especial rellevància a la vila de Palamós, i les seves repercussions en la variació del número total de pescadors al llarg dels segles